DETERMINACIÓ DELS GLÚCIDS

 INTRODUCCIÓ

 Els glúcids, també anomenats carbohidrats, hidrats de carboni o sacàrids, són    biomolècules compostes per carboni, hidrogen i oxigen. La principal funció en els èssers vius és el donar energía inmediata y estructural.
Poden ser simples i compostos.

Simples: Són monosacarids. Aquestos tenen poder reductor i això és degut a que no han fet enllaços en altres glúcids.

Compostos: O complexos, són polisacarids. Aquestos no tenen poder reductor ja tenen tots els carbonis enllaçats entre ells, és a dir, no tenen carbonis alfa lliures.

 MATERIALS:

• Gradilla

•  8 tubs d'assaig

• Mostres: Glúcids, Fehling A, Fehling B i Lugol

• Pinça

• Metxero

 

A continuació es poden observar algunes imatges dels materials utilitzats:

En aquesta imatge podem observar la glucosa,
   la fructosa, la sacarosa i el midó.

En aquesta observem els recipients de Fehling A i Lugol.

En aquesta observem el Fehling B.

Per últim, en aquesta observem els 8 tubs col·locats
 a la gradeta.

En primer lloc vam col·locar a una gradeta els 8 tubs d'assaig separats en grups de 4 i vam agafar a cada un d'ells 2ml de les dissolucions problema, es a dir, glucosa, sacarosa, midó i fructosa de forma que tinguérem 2 tubs amb cada una d'aquestes dissolucions. 

A continuació, en 4 tubs de diferent dissolució realitzarem la prova Fehling de Sucres reductors, primer afegirem unes gotes de Fehling A a cada tub, a continuació de Fehling B i despres ho calfarem amb l'ajuda d'unes pinces. Després d'aquest pas, deixarem reposar el tub uns minuts i observarem el resultat obtingut. Si aquest resultat es positiu, la coloració d'aquest canvia de un color blau a roig, en canvi si aquest resultat és negatiu la coloració d'aquest no canvia. 

Com podrem observar a les imatges següents, hi ha dos tipus de glúcids que han canviat de coloració, el segon que s'observa a la imatge, es a dir, la fructosa, i el últim que s'observa a la imatge d'esquerra a dreta, la glucosa. 

En la nostra pràctica no s'observa clarament un gran canvi de color però si es pot apreciar un xicotet canvi a la part baixa dels tubs que contenen la fructosa i la glucosa.

Per tant, la glucosa i la fructosa tenen una reacció positiva, mentre que la sacarosa i el midó tenen una reacció negativa. 

Amb la resta dels tubs, realitzarem la prova del Lugol, afegirem unes gotes de Lugol a cada tub i observarem el seu resultat. Si la reacció és positiva la coloració passarà a ser d'un color morat, en canvi si es negativa la seva coloració no canvia. 

Dels 4 tipus de glúcids, la glucosa, la fructosa, la sacarosa i el midó, sols el midó va canviar de color a una coloració color morat. Per lo tant es l'única reacció positiva, ja que el iode s'introdueix en els enllaços de la molècula. 

Com a ultim pas, férem una taula per a cada prova indicant quines molècules donen la reacció positiva i quines donen la reacció negativa. Aquest procés ens ajudarà a identificar aquestes molècules a les practiques que realitzarem pròximament. 

	Fehling	Lugol
Glucosa	+	-
Sacarosa	-	-
Fructosa	+	-
Midó	-	+

Per a ampliar aquesta pràctica, vam escollir un aliment cada u per a afegir-li betadine, que és el Lugol. 

Com s'observa a les imatges, la galeta ha donat una reacció positiva amb el Lugol ja que ha canviat el color, per lo tant, dins la seva composició es troba el midó, mentre que el pernil dolç ha donat una reacció negativa, ja que el seu color no ha variat, per lo tant entre els seus components no trobem el midó.

Fonts d'informació:

https://jourkashe4.wordpress.com/9/